Envíe su e-mail para suscribirse

gratuitamente a nuestra revista:



Biografia de Nicola Capo Baratta

La naturaleza ha puesto a nuestra disposición estas plantas para que las usemos de una manera adecuada. Aprovechemos todo su potencial!!!

Moderadores: Panoramix, biomana

User avatar
josep1961

Biografia de Nicola Capo Baratta

Mensaje por josep1961 » Dom Dic 21, 2008 2:06 am

• BIOGRAFÍA de NICOLAS CAPO BARATTA (1899-1977)
Muller: Ramona Perera 1904-1981.
Fill: Apolo Capo Perera +
Filla: Edeina Capo Perera +
Filla: Odina Capo Perera 1935 -
Nicolas Capo Baratta va néixer el 1899 a Laurito, un poble de l’antic Principal de Salern –d’on la catalana Elionor d’Urgell (1410-1438) fou princesa–, situat al sud-oest italià, a la regió de la Campània.

Quan només tenia 12 anys, amb el seu pare –que havia quedat vidu– i els seus cinc germans grans, van emigrar cap a l’Uruguai, on ell va restar fins el 1923. Un dia, a la capital d’aquest país sud-americà, va veure un home al carrer –el mític naturista argentí Juan Esteve Dulín– que carregava a l’esquena un sac amb diverses fruites i que repartia fullets sobre el vegetarianisme i predicava les virtuts del naturisme incipient: Capo va quedar embadalit i d’aleshores ençà es convertí a la causa del naturisme, que ell va enriquir amb la Trofologia o Naturisme Integral (nudisme i higienisme intern i extern inclosos), és a dir, la ciència de la combinació dels aliments, i la Trofoteràpia, que aporta la dieta pràctica per regenerar les malalties produïdes per una alimentació incorrecta.

Junt amb el naturòpata pontevedrès José Castro va fundar el 1920 l’Escuela Libre Naturista a Montevideo –amb el suport del mateix Dulín i d’O. Z. A. Hanish (fundador de la congregació religiosa Mazdaznan)–, i el 1923 es van embarcar cap a la península Ibèrica.

Després d’una breu estada a Vigo, es van instal•lar a Barcelona i van fundar, el 1925, l’Escola Naturotrofològica que el mes d’abril d’aquell mateix any Nicolas Capo va rebatejar amb el nom d’Escola d’Ensenyança Trofològica Naturista Pentalfa, que edità la revista del mateix nom fins ben entrada la Guerra Civil, i que –malgrat els atacs i les enveges de certs sectors medicalitzats– va guanyar tants adeptes i respecte que es va convertir molt aviat en un dels referents més importants del naturisme ibèric. De fet, l’autor de Trofología práctica (1923) presenta el seu naturisme com el més evolucionat i veritable, profundament arrelat en un cristianisme que ell mateix titlla de «revolucionari», arrelat en la «deessa Natura» i en el seu amor per l’ésser humà.

Pentalfa, però, era molt més que una escola, una associació, una revista i un munt de llibres: era un grup heterogeni de gent –grans, joves i petits (també distribuïa gratuïtament la revista per a nens La Manzana de Oro)–, que professaven devoció per qui els havia curat amb llimones, ceba, alls, banys de sol nus i una vida espartana, on el sexe només tenia cabuda per a la procreació. Tots ells es convertien en propagadors de la «veritat » naturista de la Trofologia. Les festes, els banquests vegetarians, les trobades al bosc (a la Rabassada, a Sant Miquel del Fai, a les platges catalanes, a l’anomenat Partenó Naturo Nudista de Gavà) reunien gent d’arreu com en un gran aplec familiar, amb actuacions, música, cant, ball i discursos per part de científics i intel•lectuals com el doctor Lucio Álvarez, poetes com Xavier Viura i Genoveva Puig o artistes com el pianista Juli Pons

Capo es va fer ressò de l’interès que l’adveniment de la República va comportar pel que fa al nudisme, sempre que fos un camí per a la regeneració i el retorn a la natura i no un mer esnobisme. De fet, la revista Pentalfa (1926-1937) va ser, des de finals de 1931, la principal difusora del nudisme en el moviment naturista i lliureculturista, amb tirades setmanals de fins a vint-i-cinc mil exemplars. En esclatar el conflicte bèl•lic Pentalfa va demanar l’ajuda naturista internacional i es va declarar antifeixista, tot distribuint la revista i les diverses publicacions entre les organitzacions d’esquerra i entre els naturistes que eren al front de guerra, a més de dedicar-hi articles de suport. Per a Capo el feixisme era el passat i l’antifeixisme el Naturisme; va tenir molt bona acollida en els rengles de l’anarquisme català –com demostra el fet que gràcies a la incautació d’una finca per la CNT va poder bastir el Sanatori Naturista de Pentalfa a Montroig el 1937– o l’escrit que va llegir Ramona Perera –l’esposa de Capo– al local de Dones Lliures, a Barcelona, en memòria del malaurat Bonaventura Durrruti.

El 1938 va haver de fugir a l’exili i va ser, com molts altres catalans i catalanes, als camps de concentració francesos (1938-1941), com el d’Argelers, on diversos testimonis el recorden prenent el sol gairebé un mentre molts d’altres es morien de gana. En tornar d’aquest exili forçat va ser detingut i enviat a un batalló disciplinari a Nanclares de Oca (1941-1944) i en diverses ocasions va haver de visitar la presó Model de Barcelona.

El 1951 va constituir la Penya Vegetariana de Barcelona i la Federació Vegetariana Espanyola, i llavors l’associacionisme naturista –centrat ara, per raons òbvies, només en qüestions alimentàries– va revifar tímidament a Catalunya, fins que un any després, el 6 de novembre de 1952, coincidint amb la celebració del famós Congrés Eucarístic a Barcelona, i per causa d’una denúncia a la policia feta, pel que sembla, per V. L. F. –profesor naturista i metge, casat amb una filla de J. S. (amb botigues de productes dietètics per tot arreu), tots dos partidaris i propagandistes del règim franquista–, es va haver d’exiliar a Perpinyà fins el 1967, en què va tornar a Barcelona i va poder participar, el 1968, en el I Congreso Nacional Vegetariano, va reeditar part de la seva ingent obra i va publicar revistes com Trofoterapia i Regenérate, a més de mantenir l’Institut de Trofoteràpia de Barcelona i els caps de setmana amb les seves famoses paelles vegetarianes, que atreven gent amb ganes de conèixer-lo. Va morir l’abril de 1977 i els anarquistes, als quals durant el seu exili sempre havia ajudat, li van dedicar un sentit record (Espoir, 1 de maig de 1977, Tolosa de Llenguadoc). Just va traspasar en el moment que a Catalunya –dos anys després de la mort del Dictador– es va produir un esclat de llibertat i una ànsia de coneixement –que ell hauria pogut ajudar a reconstruir– que el cop d’Estat del 23 de Febrer de 1981 es va encarregar de frenar.

Nicolas Capo es va casar amb Ramona Perera (1904-1981), filla de les Borges Blanques, que també havia emigrat amb la seva família, a l’Argentina. Es van conèixer al número 20 del carrer de Sors, a Gràcia, i van tenir tres fills: Apolo, que més tard seria metge, Edeina –tots dos ja morts– i Odina, que amb els seus ben portats setanta anys regenta des de fa quinze anys, junt amb les seves dues filles, el restaurant vegetarià L’Hortet, al carrer del Pintor Fortuny de Barcelona.

L’ Odina (Barcelona, 1935), és una dona generosa, viva, vegetariana i naturista des que va néixer, autèntica filla del seu pare, les idees del qual ha seguit i ha intentat propagar de sempre.

Responder

Volver a “Medicina natural, Plantas Medicinales, Fitoterapia”




  • TEMAS RELACIONADOS CON Biografia de Nicola Capo Baratta

Usuarios navegando por este Foro: No hay usuarios registrados visitando el Foro y 3 invitados